A mitjans dels anys 90, Lars Von Trier i Thomas Vinterberg, dos joves i prometedors directors danesos cansats del cinema de grans pressupostos i excessos tecnològics, van treure’s de la màniga el ‘Dogma’, un decàleg de normes i restriccions perquè els cineastes es concentressin en la història i les actuacions dels actors, tot cercant una millor implicació de l’audiència ‘ni alienada ni distreta per la sobreproducció’.

‘Festen’ (‘Celebració’ 1998) de Thomas Vinterberg, va ser la primera mostra d’aquest moviment escandinau, i no podia començar millor, ja que el film va guanyar entre d’altres, el gran premi del jurat de Cannes del mateix any (amb deu minuts d’aplaudiments a peu dret) i des de l’estrena se n’han fet incomptables versions teatrals arreu del món.

A ‘Festen’, entre el drama i la comèdia més negra se’ns mostra una celebració familiar que desvetlla certs conflictes del passat no resolts, i ens recorda que a vegades, tot queda en família… o no!